lunes, 18 de diciembre de 2017

Bibere vivere, Zarach Llach


A lo largo de la vida de un profesor son muchos los alumnos y las alumnas que pasan por nuestras clases. De todos ellos aprendemos constantemente. Unos nos enseñan contenidos, sorprendiéndonos con aspectos de nuestra área de conocimiento que desconocíamos, de otros conseguimos mejorar procedimientos, descubriendo nuevos recursos, nuevas fuentes, nuevas tecnologías y nuevas maneras de hacer y de muchos aprendemos actitudes, con ejemplos diarios de superación personal, valentía, compañerismo y calidad humana. Raro es el día que no regresamos con algo nuevo en la mochila. Todo ello hace que nuestras competencias como docentes estén en continua renovación, en un proceso sorprendentemente inestable y apasionante. Sin duda, enseñar es también aprender y los que deseamos constantemente aprender amamos enseñar.

Recordar a todos los alumnos es imposible. Sin embargo, hay algunos que nos marcan para siempre, ya sea por pequeños detalles o por grandes aportaciones. Cada uno tenemos los nuestros y algunos son compartidos. Uno de ellos es Zarach Llach. Mi recuerdo de Zarach me traslada al Bovalar del Cuartel Tetuán 14, a aulas de techos altos sin recursos pero llenas de alumnos dispuestos a aprender sin una sola queja, a un instituto en el que la convivencia era tan cercana que se parecía a una gran familia. Cargados de ilusión, los profesores buscábamos sacar el máximo partido de una precariedad que nos limitaba pero que nos unía, y de qué manera, a los alumnos. 

En aquel Bovalar cuartelario Zarach nos dio algunas lecciones. A sus excelentes notas se unía su creatividad, tanto en el dibujo como en la música, su asombrosa generosidad, siempre dispuesto a ayudar a cualquier compañero, su disposición a todo y, como suele decirse, su calidad humana. Sin embargo, la enorme lección que nos dio a todos fue su convicción en su felicidad y su libertad. Tenía muy claro lo que quería hacer. Sin ningún tipo de dudas eligió el camino de las letras y en el temido momento de decidir sobre su futuro nos sorprendió con la elección de la carrera de Magisterio, ninguneando de forma completa cualquier ambición, digamos, superior. Su vocación era ser maestro, escribir y ser feliz. 

Bastante antes de abandonar el instituto Zarach escribía libros. Decía que lo hacía por pura vocación y para entretenerse. Mi sorpresa vino cuando me dejó leer un voluminoso volumen de aventuras totalmente delicioso que, para más inri, utilizaba el nombre de nosotros, sus profesores, como personajes. Yo mismo era un personaje, lo cual me dejó descolocado y maravillado. Desconozco qué habrá hecho Zarach de aquellas historias. Yo aún conservo las “Notas de lectura” de ese libro, en las que Zarach me explicaba cómo se había documentado y el proceso de escritura. Desde ese momento, estuve convencido de que algún día sería escritor.

Según la Real Academia de la Lengua un escritor es una persona que escribe o un autor de obras escritas o impresas. Pues bien, ha llegado el momento y Zarach acaba de publicar Bibere vivere, su primer libro. Con un humor fresco y desenfadado Zarach sumerge al lector en un mundo fantástico poblado por personajes sacados del universo galés y de los mitos mágicos del mundo celta. En un ambiente presidido por la alegría de las tabernas y la fantasía de la magia, los protagonistas viven un sin fin de sorpresas, engaños, traiciones y amistades incombustibles recorridas a lo largo de todo tipo de aventuras, en un proceso de aprendizaje personal y del mundo no exento de dosis de ternura y romanticismo.

Las mayores sorpresas del libro son la perfecta ambientación, su equilibrio, ya que no existen páginas prescindibles ni sobrantes, el vocabulario empleado, preciso y en sintonía con el tono del texto, y el ritmo frenético en el que se sumerge al lector, ya que la acción va absorbiendo su atención de una forma tan elegante que le va acompañando sin forzamiento hasta la culminación del final. Aunque ya sabemos que Zarach hace años que escribe, esto es algo inusual en una primera obra, lo que demuestra su talento para la escritura. Sin embargo, lo que realmente descoloca es conocer que el libro es el desarrollo novelado de las letras del grupo de música de Zarach, llamado Lèpoka, un grupo de folk metal del que es letrista y flautista.

Esto no hace más que demostrar la dimensión del talento de Zarach y confirmar que está logrando aquello que nos enseñó en su paso por el instituto, la importancia de ser feliz en libertad. Ojalá éste no sea más que el primero de una serie de libros que nos hagan aprender tanto.

Bibere vivere, Zarach!

Fernando Peña Rambla
Profesor de Historia IES Bovalar 

miércoles, 6 de diciembre de 2017

PMAR i dones d'Afganistà



El passat dimecres la classe de 3 de PMAR vam anar a un museu situat a la plaça d’ Horts Soguers. L’ exposició tractava sobre la vida de les dones d’ Afganistà, a través d’ imatges i petits texts. Em va impactar moltísim. 
En aquests texts es narrava com els talibans tenen prohibides fer a les dones coses ara conduir, practicar esports i treballar fora de casa. Encara que, per a mi, el més cridaner va ser el fet de no poder tindre una simple asistència mèdica, perquè, això dona lloc a moltíssimes morts per una simple malaltia o un embaràs dificultós.
Els textos contaven con de ben petits, els pares, eduquen i donen al seu fill una imatge masclista, que per desgràcia, ell aprén i repetix, per això aquest comportament és quasi impossible de frenar.
 Exemples de masclisme a l’ Afganistà serien aquestos:
En el matrimoni la dona és comprada per l’ home, ja que el seu pare la ven. Per una bona quantitat de diners i amb això es pensen que la dona és d’ ella i que poden fer el que vulguen amb ella, com ara explotar-la, violar-la o pegar-la. A banda d’ això, la primera vegada que la dona veu el seu futur marít es el día del seu casament, i una vegada casada no poden separar-se. La boda es celebra de forma separada, és a dir, els xics estan en una sala i les xiques en una altra.


El més sorprenent de tot això és que les dones són obligades a casar-se amb tan sols 14 o 15 anys amb homes molt més major (30,40 o 60 anys).
Poc després de casar-se, les xiquetes tenen fills i no un, sinó dos, tres, quatre, cinc... i a ademés molt seguits, fent que el cos no es puga recuperar. Això fa que moltes dones morguen durant el part, però també que molts xiquets estiguen desnutrits, ja que el cos de la seua mare no té prou llet per alimentar-los. Altre efecte que això provoca és el ràpid envelliment de les xiquetes. Per desgràcia, totes les dones no poden sostenir aquesta forma de vida, per això moltes intenten suicidar-se, derramant-se un got de gasolina pel seu cos, i a continuació es prenen foc fins morir.



La foto que més em va impressionar va ser la de Ragina Hami, on se’ ns mostrava com la seua filla portava flors a la tomba del seu pare assassinat pels talibans, després d’ haver decidit voluntariament regressar a Afganistà per poder ajudar la població a eixir de la pobresa. Ell aguera pogut quedar-se a America per viure el somni americà, peró va decidir tornar al seu país a ajudar els seus, i va trobar la mort.
El text que més em va impressionar va ser el d’ una xiqueta anomenada Jamila, que amb tan sols 17 anys ja tenie dues filles, ella, va intentar suicidar- se per poder fugir del seu infern. 
Aquesta excursió va ser molt curta, però a la vegada intensa i molt educativa, ja que ens mostra les barbaritats que es fan no molt lluny d’ açí  sense que  a ningú l’ importe, ja que no fem molt per ajudar-les i, per desgràcia, sembla que això continuarà.

Mario Álvarez Caravaca 3 PMAR

Actes contra la violència de gènere



El passat dia 23 de novembre l'IES Bovalar va estar representat pels seus estudiants en un acte públic al Parc Ribalta de Castelló de la Plana. Podeu veure les imatges al següent enllaç:

23 de novembre al Parc Ribalta "Enllacem-nos per aturar la violència masclista"

També, divendres 24 es va fer una performance artística al centre, combinant música, pintura, dansa i arts escèniques. Aquest és el vídeo:

lunes, 20 de noviembre de 2017

Espais al pati per compartir

 

Dins del projecte de dinamització dels patis escolars, estem equipant el centre amb bancs de picnic, ideals per llegir, xarrar i compartir històries. Donem les gràcies a l'alumnat de la FP Bàsica per fer muntatge i tractament dels bancs, així com la seua instal·lació.
Esperem que sigan de veritat espais per compartir.




Jornades de Cultura Popular: “L’educació a Castelló”


Els passats 10,11 i 12 de novembre de 2017 es celebrà a Castelló la 20a edició de les Jornades de Cultura Popular de Castelló, aquest any amb el tema “L’educació a Castelló”. Com tots els anys els professors i professores del Departament de Geografia i Història participarem per informar-nos de les darreres novetats sobre la investigació històrica de la nostra ciutat per tal de traslladar-les a la nostres classes. Aquesta edició incloïa una sorpresa especial per nosaltres. El nostre alumne Javier Saura Gargallo, llicenciat en Història per la Universitat de València i actualment treballant com a arxiver a l’Arxiu de la Diputació de Castelló, presentà amb èxit la comunicació “L’educació en la documentació de l’Arxiu de la Diputació de Castelló”.
Des del Departament de Geografia i Història, i en nom de tot el centre, felicitem amb orgull Javier per la seua excel·lent intervenció. Esperem que aquesta siga la primera de moltes comunicacions d’una carrera investigadora llarga i fructífera.
  

miércoles, 15 de noviembre de 2017

Mens sana... Diversió i aprenentatge a l'hora del pati


Ja portem un mes desenvolupant les activitats de l'aula d'esbarjo "Mens sana", on l'alumnat pot jugar a diversos jocs de lògica i pensament. Destaquem, a més del cub de Rubik, l'èxit dels escacs, que a hores d'ara és el joc més triat pels participants. Dilluns passat, de fet, vam començar un curs d'iniciació per a tots els que volen iniciar-se en el món dels escacs.
Us deixem algunes imatges:



domingo, 12 de noviembre de 2017

Visita a Porcelanosa PMAR



El 16 de octubre  de 2017 fuimos toda la clase a visitar la factoría de Porcelanosa en Villarreal. Después de almorzar el guía que era muy simpático nos hizo el favor de explicarnos el proceso de fabricación de las láminas de porcelana. Primero hay un molino continuo que forma la materia prima de las láminas y funciona las 24 horas. Parte de la tierra y piedras que se usan aquí son transportadas desde Ucrania  y Rumanía. La materia prima se transporta a la barbotina que derretir a el material a temperaturas de entre 100°C y 180°C. La tierra que sobra de las prensas las vuelven a transportar al principio del proceso. 
Las piezas se introducen en una secadora que girará como una noria durante 45 minutos. La fuerza de la prensa es de 100000 T. Las piezas deben estar calientes para pasarlas por una cinta de 110 m de longitud para pintarlas, la pintura esta bajo la cinta. La pintura tiene que estar cubierta con una protección para mantener los dibujos y después los ponen un tipo de antideslizante para que al pisar no resbale. Después de la cinta las piezas deben pasar por un horno que alcanza los 1125°C de temperatura. Al final del horno hay unos ventiladores que expulsan las altas temperaturas de las piezas. Para medir la resistencia de las piezas se colocan dos prototipos  de baldosas en una zona de la fábrica y las cambian cada dos días. Antes de eso, los llevan a la rectificadora que es una máquina que se encarga de hacer cortes limpios y precisos en las piezas. Luego empaquetando las piezas en una cinta subterránea que lleva al almacén principal donde caben 3000000 de m/2 de piezas. Finalizada la explicación, el guía nos regaló una bolsa llena de catálogos de Porcelanosa a cada uno y nos despedimos.

(Artículo de Cristian Dávila)



Porcelanosa és un gran grup empresari espanyol que fabrica tot tipus de taulells de totes les maneres i amb una gran qualitat.
El dijous passat la clase de 3 de PMAR vam anar a visitar-la i hui vos faré un resum d’ aquesta visita.
La fàbrica central de Porcelanosa està en Villareal. És molt gran, té una extensió d’ uns 4kilometres de llargaria.  La cosa que més me va impresionar va ser la preocupació per la neteja. La visita va durar al voltant de dues hores i un xic ens va explicar tot el procés que feien per a fabricar un taulell.
El xic ens va explicar que el material principal per a fer taulells és l’arena. Gasten de diferents tipus i de diferentes llocs. Sol vindre de Terol, Moró o Andorra, però també d’ altres països d’ Europa. Quan la terra arriba a la fàbrica es procesada, ja que ve en forma de pedres. Quan ha està procesada és transporta a la prensa a on una màquina agarra la quantitat necesaria, li dona forma i fa una pressió d’ unes once mil tonelades. Una vegada prensat es transporta fins a una gran imprenta que li donarà un color i una forma al dibuix.
Una vegada imprés el color es transporta als forns, que medeixen uns 195 metres de llarg on el taulell es va desplaçant por uns rodillos que arriben a estar una temperatura de més de 1.000 graus. Després passem a l’empaquetament, on es posen sobre un palet i una gran maquina li posa un plàstic per a cobrir-los.
L’ ultim pas del procés és el magatzem,  amb més de 105.000 llocs per a ficar taulells. Vaig flipar!
Finalment un camió agarraba la càrrega i l’importaba a distints llocs del Mónaco.

(Article de Mario Caravaca)


viernes, 27 de octubre de 2017

Focus Pyme

El pasado jueves 28 de septiembre, el grupo de 2º Bachillerato participó junto a centenares de  visitantes la cita local de emprendedores Focus Pyme que se celebraba en Castellón organizado por el CEII (Centro Europeo de Empresas Innovadoras de Castellón) y el apoyo de la Generalitat Valenciana. Esta actividad fuera del aula se realizó en el marco de la asignatura de Economía de la Empresa.
A las 10 de la mañana en el auditorio de Castellón se abrían las puertas de unas jornadas donde esperaban decenas de charlas, muestras de productores locales y expositores, así como mesas informativas del campo educativo y administrativo en relación al mundo empresarial.
Los alumnos se repartieron según sus inquietudes por las diferentes charlas que tuvieron lugar  a lo largo de la mañana, incluidas algunas en que jóvenes de diferentes campos presentaban en primera persona sus experiencias empresariales.

Con esta visita los estudiantes del instituto IES Bovalar tuvieron la oportunidad de convivir durante una jornada con otros perfiles de jóvenes, algunos estudiantes y otros con intención de emprender, y compartir espacios y sensaciones en un terreno que para ellos todavía es futuro y nuevo.

domingo, 8 de octubre de 2017

Projecte rates penades

El passat 3 d'octubre de 20:00 a 22:00 h  alumnat i professorat voluntari de 4t ESO i 1r Batxillerat van participar  en un projecte de la Fundació Limne per a  detectar diferentes espècies de rates penades al voltant de l'IES Bovalar.


sábado, 24 de junio de 2017

Homenatge a Ana Pazos


Al mes de febrer, va faltar la nostra estimada companya Ana Pazos. Al llarg del curs, l'alumnat de l'IES Bovalar dins de l'assignatura de Música ha preparat un concert homenatge benèfic, que es celebrà passat dijous 1 de juny, amb l'assistència de més de 500 persones de tota la nostra comunitat educativa. Donem les gràcies a tots els que han fet possible aquest concert. 
A continuació podeu veure un vídeo resumen i el concert complet.



Graduacions Batxillers i 4t ESO IES Bovalar 2017


Als següents enllaços teniu les fotografies de les graduacions de Batxiller i lliurament d'orles de 4t ESO:

Taller de sotagots 3rESO EPV

Taller de sotagots a l'assignatura de Plàstica de 3r ESO
Podeu veure totes les fotos fent clic ACÍ






domingo, 18 de junio de 2017

Viatge a París








Excursió al Parc Natural Serra d'Espadà


El dimecres passat alguns alumnes de 1r d’ESO del nostre institut va anar d’excursió a Eslida i a Aín, dos pobles pertanyents al parc natural de la serra d’Espadà. Primer de tot vam anar a l’institut  i ens vam esperar davant de la nostra fila, com si fora  un dia de clase normal, llevat de que la motxilla era més menuda, ja que no portavem els llibres de les assignatures que ens hagueren tocat perque ens anavem d’excursió. 

Quan van entrar totes les altres classes en va anar a l’autobús, que ens va portar fins a Eslida on hi havia un edifici. Dins de l’edifici, un xic ens va explicar què era un parc natural. Era unlloc on s’havien de seguir unes normes i es protegia perquè tenia alguna cosa que els diferenciava dels altres llocs, per exemple, el parc natural de la serra d’Espadà és parc natural, ja que és l’únic lloc de la Comunitat Valenciana on podem trovar sureres. També ens va explicar que a la Comunitat Valenciana hi ha 22 parcs natunals com: el prat de Cabanes-Torreblanca, l’Albufera, el desert de les Palmes, les illes Columbretes, entre d’altres, i ens va ensenyar un mapa dels llocs on podem trovar sureres en el món. Ens vam sorprendre molt, ja que només els trobem al voltant del Mediterrani. Després vam entrar en una sala on ens van posar un vídeo on eixien fotografíes de la fauna, la flora, la indústria, l’agricultura, la ramaderia i els petits pobles del parc natural. 
Quan va finalitzar, vm eixir per la porta de darrere a un pati, on vam berenar. En acabar vam tornar a pujar a l’autobús que ens va portar fins a Aín. Allí vam anar a fer una ruta per un camí mentre el xic ens va explicar moltes coses: que les sureres només creixen en muntanyes on la roca no tinga cal, que les sureres utilitzen el suro per a protegir-se del foc en cas d’incendi, que les persones l’utilitem sobretot per a fer taps per a tapar es botelles de vi, etc. A continuación vam seguir caminant fins que vam parar un momento, ens vam sentar i vam tancar els ulls durant un minut, en el qual vam percebre molts sons que abans no haviem pogut. Vam caminar una estona més fins un punt on el xic se’n va anar per un camí, que es dirigia cap al poble, a la dreta, i nosaltres, per un camí, que es dirigia cap al castell, , a l’esquerra, i vam pujar fins a dalt del castell. El castell estaba en ruines, però devia de ser molt gran, ja que, les muralles que quedaven estaven molt lluny l’una de l’altra. Vam tornar a baixar, però en lloc de per on haviem pujat, pel camí per on havia baiat ell, que era més curt. Vam tornar a l’autobús i va anar fins a Castelló, davant del nostre institut, on haviem començat.                                                                                                
Alicia Fernández de la Pradilla Ibáñez   1r C


Concurs de relats sobre Turisme Sostenible


Dins del Pla Lector d'enguany, s'ha convocat un concurs de relats sobre Turisme Sostenible en diverses llengües. Podeu llegir els relats guanyadors ací:


sábado, 3 de junio de 2017

Chimpamig@s


El IES Bovalar participa en la campaña Movilízate por la selva y acabamos de recibir nuestros primeros certificados Chimpamig@s como premio a nuestra colaboración en el reciclaje de móviles. 
De momento llevamos entregados 60 móviles y, en breve, haremos un nuevo envío con otros 30 móviles más.
En la campaña han colaborado muchos profesores y alumnos del instituto, en especial los alumnos de primero de bachillerato científico de Nuria Palau y los de 3º ESO C de Isabel Henares se han implicado mucho. 
Nuestro trabajo como docentes va más allá del currículo y la concienciación es muy importante. El comercio ilegal de coltán es sinónimo de guerra, de esclavitud, de violaciones a mujeres y niños, de tráfico de especies y de destrucción del hábitat de los últimos gorilas y chimpancés. Nuestros móviles están manchados de sangre y debemos exigir a las compañías que los fabrican y a los gobiernos que lo consienten que todo el coltán utilizado provenga de minas legales. Es por eso, que el Instituto Jane Goodall lleva a cabo esta campaña y todos debemos ayudar; ya que, como dice Jane: 

"Lo que haces marca la diferencia y tú decides qué tipo de diferencia quieres marcar".


jueves, 18 de mayo de 2017

Col·laboració amb la Universitat Jaume I


Enguany, l'IES Bovalar ha encetat un procés de vinculació amb la Universitat Jaume I, col·laborant amb diversos departaments universitaris, tant per fer estudis relacionats amb els joves (com es fa amb la Facultat de Ciències de la Salut, branca de Psicologia), com per intervencions educatives més enfocades a la Didàctica. Per exemple, amb el Departament d'Educació, dirigit per Reina Ferrández, a més de formar part de la xarxa de centres de pràctiques del Màster de Secundària, hem iniciat una col·laboració per oferir el centre com a base de l'assignatura de "Simulació d'institut", que dins del màster exigeix als estudiants organitzar equips de treball per solucionar problemes concrets d'organització i gestió educativa.

 
Al mes d'octubre, el director del centre va proposar com a temes d'estudi l'atenció a la diversitat, l'absentisme i el fracàs escolar. Els alumnes del màster, després d'haver fet el pràcticum, han tornat ara al nostre institut i han fet dues sessions per contar com s'han organitzat com a claustres i han buscat solucions diverses, que han compartit amb nosaltres.
L'experiència ha sigut molt positiva i ha servit per trobar-ne idees de cara a nous projectes. Esperem que l'any que ve tornem a repetir amb noves propostes.